CULTIUS
L’enciam o Lactuca Savita és una planta herbàcia anual de la família de les compostes com el gira-sol o la carxofa. Es cultiva a la temporada tardor-hivern.
L’espinac o Spinacia oleracea és una planta anual, dioica, de la família de les amarantàcies, cultivada com a verdura per les fulles comestibles, grans i de color verd molt fosc. Es cultiva a la temporada de tardor-hivern.
La bleda o Beta vulgaris subsp. vulgaris és una subespècie de Beta vulgaris, igual que les remolatxes, betarragas i el betabel, encara que a diferència d’aquestes es conrea per a aprofitar les seves fulles en lloc de les seves arrels i serveix per al consum en qualsevol etapa del seu període vegetatiu. Es cultiva a la temporada de tardor-hivern.
El rave o Raphanus sativus és una espècie de la família Brassicaceae que es conrea per les seves arrels comestibles. Es cultiva a la temporada de tardor-hivern.
El pèsol, pesolera o Pisum sativum és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies. Pèsol és un nom que s’aplica tant a la planta com a la seva llavor, que és comestible. Es cultiva a la temporada de tardor-hivern.
Les pebroteres, pebreres o Capsicum són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es cultiva a la temporada de primavera-estiu.
La patatera o Solanum tuberosum és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originaria d’Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles. Es cultiva a la temporada de primavera-estiu.
Pastanaga o Daucus carota sativus és la forma domesticada de la pastanaga silvestre (Daucus carota), espècie de la família de les umbel·líferes, també denominades apiáceas, i considerada la més important i de major consum dins d’aquesta família. Es cultiva a la temporada de tardor-hivern.
La favera, fava o Vicia faba és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors. El nom fava s’aplica tant a la llavor, al fruit, que es consumeix tendre, o a la planta sencera. Es cultiva a la temporada de tardor-hivern.
El cogombre o Cucumis sativus és una planta pertanyent a la família de les cucurbitàcies, i que produeix un fruit denominat amb el mateix nom. Sovint, també es pot utilitzar l’expressió cogombrera per a denominar la planta envers el fruit. Es cultiva a la temporada de primavera-estiu.
La ceba o Allium cepa és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies. És dita cebeta o ceballot quan és tendra, collida abans d’hora, i altres noms pels quals se la coneix en català són ceba blanca, ceba d’Egipte o ceba porrera. Es cultiva a la temporada de tardor-hivern.
L’all o Allium sativum és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies. Té un bulb arrodonit i comestible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades bulbils, coneguts amb el nom de grans, grills o grums. Es cultiva a la temporada de tardor-hivern.
L’api o Apium graveolens és una planta amb flors de la família de les apiàcies. Addicionalment, pot rebre els noms d’api bord, api d’aigua, api de riu, api silvestre, apis i gata rabiosa. També s’han recollit les variants lingüístiques àbit bord, àpit, àpit bord, àpits, àpiu de riu i gata-rabiosa. Es cultiva a la temporada de tardor-hivern.
El tomàquet o Solanum lycop és el fruit de la tomaquera. Pertany a la família de les solanàcies, que inclou cap a 75 gèneres i unes 2.300 espècies de plantes productores d’alcaloides tòxics. Es cultiva a la temporada de primavera-estiu.
El terme carabassa, carbassa o Cucurbita maxima designa diverses espècies de plantes de la família de les cucurbitàcies. Són generalment cultivades pels seus fruits comestibles, però passa que ho siguin per a les seves llavors oleaginoses. Es cultiva a la temporada de primavera-estiu.
El carbassó o carbassa és una verdura, el fruit de la Cucurbita pepo, una planta anual herbàcia de la família de les cucurbitàcies. És originària d’Amèrica on era un dels principals conreus dels pobles indígenes precolombins. Actualment, ha passat a ser part de la cuina mediterrània. Es cultiva a la temporada de primavera-estiu.
La albergínia, albergina, albargina o esberzínia és el fruit de l’alberginiera o Solanum melongena. N’existeixen de formes i colors molt diferents que es divideixen en tres categories: de fruit llarg, de fruit globós i de fruit oval. L’albergínia és un element molt important de tota la cultura gastronòmica mediterrània. Es cultiva a la temporada de primavera-estiu.
La maduixera, fraulera, fraguera o Fragaria vesca és una planta herbàcia perenne, vivaç, estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes. Poden tenir fins a cinc flors per planta, amb cinc pètals que es toquen, de color crema. Es cultiva a la temporada de primavera-estiu.
PLANTES AROMÀTIQUES
El romaní, romer o Salvia rosmarinus és una planta amb flors del gènere Salvia dins la família de les lamiàcies. És un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris i medicinals. El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan es trituren.
La sàlvia comuna o Salvia officinalis és nativa del Mediterrani, però ara es cultiva també a escala comercial a Europa occidental, Rússia i als Estats Units. Té una tija llenyosa en la base de què parteixen tiges herbàcies que es renoven cada any. Se n’utilitzen les fulles, grans, estretes, dentades, blanquinoses i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per a aromatitzar carns, aus i embotits; també es consumeixen en infusió com a planta medicinal.
L’orenga, herba musca, roca morera o Origanum vulgare, és una planta aromàtica, perenne, de la família de les lamiàcies. És molt similar al marduix, però a diferència d’aquest normalment creix de forma silvestre. És autòctona d’Europa, i és present a la regió mediterrània i al sud i centre d’Àsia.
La menta o Mentha és un gènere de plantes amb flor dins la familia lamiàcia. És un gènere de distribució cosmopolita. Són espècies herbàcies perennes i aromàtiques que arriben a una alçada màxima de 120 cm aproximadament. Tenen uns rizomes subterranis que fan que sovint es comportin com espècies que envaïxen tot l’espai.
L’espígol, espígol ver, espic, espígol d’estiu, espigola, barballó, lavanda, llavanda, Lavandula angustifolia, Lavandula officinalis o Lavandula spica és un arbust de la família de les lamiàcies o labiades, reconeguda com a planta medicinal. El nom del gènere Lavandula ve de lavo, que significa ‘purificar’. Popularment, és coneguda com a espígol o lavanda. Pertany a la família de les labiades, situada en la subclasse Asteridae, que comprèn unes 3.000 espècies agrupades en 200 gèneres.
El julivert o Petroselinum crispum, és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies. De les varietats cultivars de julivert, la de fulles arrissades és més decorativa però amb un gust menys intens. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment, se’n consumeixen les fulles, però també se’n pot menjar l’arrel.
La farigola, timó, timonet, tomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades. S’anomena «farigola» en part del català oriental, del llatí vulgar ferricula, mentre que en català occidental i comarques limítrofes de l’oriental s’anomena «timó», del llatí culte thymus.
L’alfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga, aufàtia o Ocimum basilicum, de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n’hi ha algunes espècies que són perennes, com l’alfàbrega africana blava i la santa tailandesa. És de creixement baix (entre 40–60 cm), amb fulles herbàcies de color verd llustrós a l’anvers i una mica més clar al revers, on podem trobar unes glàndules, cadascuna de les quals conté una goteta d’essència i que són les causants de la aromaticitat.